La mongeta del ganxet és una varietat de mongeta blanca molt apreciada pel seu gust fi i delicat. És típica de la comarca del Maresme i també pròpia dels Vallès Oriental i Occidental. Presenta una forma aplanada, similar a la d’un ronyó, i destaca pel petit ganxo que té en un dels extrems. De mida mitjana, cada gra sol pesar uns 8 grams.
Aquesta mongeta és la llavor de la planta Phaseolus vulgaris, de la família de les fabàcies o lleguminoses. Es tracta d’una planta anual amb fulles verdes fosques i flors blanques, que pot ser enfiladissa o de mata baixa segons la varietat. La seva morfologia és molt diversa.
Informació nutricional
Els components més rellevants de la mongeta són els àcids nucleics i les proteïnes. Els àcids nucleics, un cop descompostos a l’estómac i transportats per la sang, participen en la reparació i renovació de les cèl·lules, contribuint així al seu rejoveniment. El seu contingut en albúmina és essencial per al bon funcionament del metabolisme cel·lular; sense aquestes aportacions, l’activitat de les cèl·lules disminuiria, provocant cansament, irritabilitat, nerviosisme o dificultat de concentració.
Les mongetes són també riques en oligoelements, especialment manganès —necessari per al creixement del cabell—, molibdè —important per al metabolisme—, així com ferro, calci i potassi. A més, aporten vitamina C i diverses vitamines del grup B.
La seva fibra afavoreix el bon trànsit intestinal, regula la digestió i ajuda a capturar greixos i substàncies tòxiques.
Valors nutricionals per 100 g:
Aigua: 7,9 g; Greixos: 1,8 g; Proteïnes: 19,2 g; Hidrats de carboni: 61,5 g; Fibra: 4,3 g; Calci: 228 mg; Fòsfor: 407 mg; Ferro: 5,5 mg; Magnesi: 140 mg; Sodi: 24 mg; Potassi: 1,4 g; Zinc: 2,79 mg; Tiamina: 0,62 mg; Riboflavina: 0,14 mg; Niacina: 1,7 mg; Àcid fòlic: 0,3 mg; Energia: 332 kcal.
Aptituds gastronòmiques
Quan es consumeix, la mongeta del ganxet es caracteritza per ser molt poc granulada, amb un gust suau i textura cremosa, deixant una agradable sensació farinosa al paladar. És l’acompanyament ideal de la botifarra amb cansalada, un dels plats més icònics de la cuina catalana, i també és perfecta per preparar empedrats.
Es pot cuinar guisada amb sofregit i embotits o carns, i és un ingredient habitual de l’escudella. També s’utilitza en forma de puré o com a base per elaborar mandonguilles i hamburgueses vegetarianes. En fred, combina molt bé amb amanides, verdures, gaspatxos i altres sopes fredes.
Gràcies a la seva capacitat per absorbir sabors, és ideal per maridar amb calamars, peus de porc, bacallà o qualsevol tipus de guisat.
Temporada
Octubre, Novembre i Desembre