La carbassa (Cucurbita mixta) és el fruit de la carbassera, una planta anual de tija reptant que pertany a la família de les curcubitàcies i que pot arribar fins als deu metres de llarg. Es distingeixen principalment dues varietats: les d’estiu i les d’hivern. Altres fruits com la síndria o el meló, i hortalisses com el carbassó o el cogombre, formen part de la mateixa família botànica.
Aquest fruit presenta una pell dura i la seva mida és molt variable, oscil·lant habitualment entre 25 i 40 cm de diàmetre. Segons la varietat, pot tenir formes molt diferents, des de rodones fins a allargades amb aspecte d’ampolla. Els colors de l’exterior també són diversos: ataronjats, grocs, vermellosos, verdosos, blancs o combinacions d’aquests. La polpa s’utilitza tant en alimentació humana com per a bestiar, i és la base del conegut cabell d’àngel emprat en confiteria. Fins i tot, la paret de la carbassa, un cop assecada, pot servir per elaborar recipients artesanals.
Informació nutricional
La carbassa és un aliment baix en calories gràcies al seu reduït contingut en hidrats de carboni, la pràctica absència de greixos i el seu alt percentatge d’aigua. Conté fibra soluble (mucílag) que ajuda a protegir les mucoses del sistema digestiu i a millorar el trànsit intestinal. És especialment rica en vitamina A, important per a la visió, la salut de la pell, el cabell, les mucoses, els ossos i per reforçar el sistema immunitari, amb un marcat efecte antioxidant. També aporta vitamines E i C, amb propietats antioxidants, sent aquesta última essencial per a la producció de col·lagen, la formació d’ossos, dents i glòbuls vermells.
En minerals, destaca pel seu contingut en potassi, clau per a la funció nerviosa i muscular, així com en fòsfor i magnesi en quantitats menors.
Valors per 100 g: Pròtids: 0,38 g; Glúcids: 1,85 g; Vitamina A: 4.000 UI; Vitamina B1: 60 mcg; Vitamina B2: 30 mcg; Vitamina C: 11 mg; Calci: 18 mg; Fòsfor: 44 mg; Ferro: 0,6 mg; Energia: 9 kcal.
Ús a la cuina
La carbassa és molt versàtil i la seva preparació varia segons la regió. Les varietats d’estiu tenen una pell més fina i comestible, mentre que les d’hivern requereixen pelar-les. La polpa es pot fer servir per preparar cremes, sopes, farcits de pasta, curris, estofats o purés amb toc d’all o gingebre. També es pot fregir i és un ingredient habitual en rebosteria per fer cabell d’àngel o pastissos.
Temporada
La seva temporada de recol·lecció i consum s’estén de maig a octubre.